Els Forns de Calç

Forn del Bancal Redó
Uns dels més destacats atractius turístics de Fontanars dels Alforins són els seus FORNS DE CALÇ, restes d'un passat no molt remot en què la producció d'aquest material, procedent de la pedra calcària i amb múltiples utilitats, es constituïa com una de les principals activitats econòmiques del territori alforiner.


El món de la calç

Forn 14 del Barranc de Ca Traver
Fontanars dels Alforins és conegut per ser un dels últims indrets en produir la calç de forma tradicional, ja que els últims forns van estar en funcionament fins a principis de la dècada dels 80 del segle passat. Una professió, la de calciner, que servia per a complementar les sempre minses rendes generades per l'agricultura o la ramaderia durant les èpoques de menys treball.

El final de les cremes dels forns representà el punt culminant d'una tradició de segles que ha deixat com a resultat les restes de més de cinquanta forns repartits per tot el terme. Els forns de calç a Fontanars dels Alforins, la major part d'ells amb una història més que centenària, es localitzaven preferentment pròxims a les zones d'extracció de la matèria primera (la pròpia pedra i la fusta per a cremar), per la qual cosa quasi sempre es troben integrats en el paisatge i, fins i tot, camuflats entre la vegetació.

Per regla general, els forns solien consistir en una construcció cilíndrica, "l'olla", buida i sense sostre, la qual, la majoria de les vegades, aprofitava el desnivell del propi terreny per a la seua construcció. Els seus murs, ja fóra en alçat o recobrint la cavitat en el terra, estaven realitzats amb pedra obrada amb morter, encara que els més moderns també solien utilitzar rajola cuita. Per altra banda, el cilindre del forn es veia seccionat per una obertura frontal, flanquejada per dos baluarts, que delimita la cavitat per on, una vegada "muntat" el forn, s'introduirà la llenya per a cremar.

En efecte, el "muntatge" del forn consistia en la col·locació de la pedra calcària que s'havia de coure en el procés de cremació, un procés que exigia una gran habilitat i coneixement per tal d'aconseguir una cuita òptima. La pedra era classificada per grandària i forma per a ser col·locada al forn (més grans com més a prop del foc), mentre que les que havien de subjectar la volta inferior (la zona de crema), les "armadores" havien de ser preparades amb molta cura per tal de subjectar tot el pes de la fornada. Una vegada construïda la volta inicial, la pedra anava col·locant-se fins formar una cúpula per sobre del forn, el cóp o caputxa.

Forn de Mallaura
La capacitat dels forns solia oscil·lar entre les 30 o 50 tones de pedra i es necessitava una quantitat proporcional de llenya, generalment la meitat del pes (25 tones de llenya per a una fornada de 50 tones de pedra). El forn cremava durant al voltant de tres dies, a temperatures de 1.500ºC, fins que el foc adquiria un to blavenc i la pedra el color blanc de la calç. Durant tot aquest temps, els calciners havien de fer torns de dia i nit per controlar la crema, per la qual cosa es construïen rudimentàries cabanyes (de les quals encara es poden observar algunes restes) a la vora dels forns.

Una vegada produïda, la calç tenia gran diversitat d'utilitats. En la construcció, era utilitzada tant com a element cohesionador del morter com per a emblanquinar les façanes, mentre que en l'agricultura o el camp de la sanitat era utilitzada com a desinfectant i com a protecció davant de les plagues.


Els forns de calç a Fontanars dels Alforins

A l'estiu de 2009, van ser inventariats i catalogats una cinquantena de forns disseminats per tot el terme, fonamentalment a vora serra, tant a l'Ombria com a la Solana, amb un estat de conservació molt desigual, ja que mentre alguns es conservaven pràcticament en la seua totalitat, d'altres a penes s'intuien indicis de la seua concavitat. Els resultats d'aquest estudi es poden consultar a l'Inventari de Forns de Calç inserit al Catàleg de Béns i Espais Protegits del PGOU de Fontanars dels Alforins (consultable a la web), a partir de la pàgina 31.

Si vols informació sobre la Ruta de la
Calç, organitzada al voltant dels
forns de calç restaurats.
Un any després, l'Ajuntament de Fontanars dels Alforins inicià la rehabilitació, restauració i reconstrucció d'una vintena d'ells per tal que recuperaren la seua primitiva estructura. La senyalització de diversos itineraris per enllaçar els nous forns i donar-los a conéixer a donat com a resultat el producte turístic de "La Ruta de la Calç".

Al següent mapa es mostra la situació dels 22 forns restaurats (en color groc). Per altra banda, també s'han inclòs altres forns inventariats (en color verd) que es poden trobar al llarg dels Alforins i que es troben en desigual estat de conservació. En color roig es remarquen aquells més destacats i que presenten una millor conservació. Des de la llegenda, es poden activar els llocs d'interés pels quals passa alguns dels itineraris.


Si vols saber més sobre la cultura de la calç el següent documental t'ajudarà a conéixer tot el procés de producció als forns de calç de Fontanars dels Alforins.

CALCINERS. Documental elaborat pel Taller d'Audiovisuals de la Universitat de València on podràs conèixer tot el procés de producció de la calç gràcies a la pròpia veu dels últims calciners de Fontanars dels Alforins i viure el procés de producció de la calç.