El campanar de l'església

El campanar de l'església de la Mare de Déu del Rosari és el primer que hom pot albirar quan s'aproxima a Fontanars dels Alforins i, per tant, constitueix la construcció més visible i representativa del nostre poble. Construït en dues fases (1860-1862 i 1915-1916), el resultat final és un obra d'estil eclèctic classicista dissenyada per l'arquitecte valencià Cortina. El seu element arquitectònic més destacat és la "cúpula" d'escates ceràmiques blanques i blaves i l'esfera universal que subjecta la veleta.

La primera torre del campanar (1860-1862)

El primer campanar o lloc on col·locar campanes que existiria als Alforins, ja fóra amb forma de petita torre o de simple espadanya, formaria part de la primitiva ermita construïda a finals del segle XVI. Va ser amb les obres de remodelació i construcció de la nova església, entre 1829 i 1842, quan va sorgir entre la població alforinera el desig per tindre un veritable campanar. No obstant això, les dificultats econòmiques van retardar l'inici de la seua construcció.

Va ser l'any 1860 quan, amb l'empenta del vicari, la força i el treball dels llauradors i els donatius i almoines d'aquests i dels rics propietaris van fer possible l'inici de la construcció de l'actual torre. En dos anys, pel 1862 (amb una petita intervenció final el 1864) es va donar per finalitzat el primitiu campanar, encara que va haver-se de rematar precipitadament, a causa de la no arribada d'ajudes externes i la manca de majors recursos econòmics.

En aquest moment es va construir la base, formada per grans carreus regulars de pedra calcària, el cos central, de rajola massissa recoberta per una capa de morter de calç i el cos de les campanes, amb pilars adossats i arc de mig punt a les quatre façanes, rematat per una simple teulada coronada per una creu.


El campanar del segle XX (1915-1916)

Aquest campanar sobri i robust a dures penes va complir les expectatives de pobletans i propietaris i prompte va sorgir el desig compartir de reformar la torre i dotar-la de major grandiositat i qualitat arquitectònica. Les dificultats econòmiques llastraren de nou aquest anhel durant dècades, fins que l'any 1914 el vicari sol·licità a les autoritats superiors , "accediendo a los deseos de sus feligreses y colonia veraniega", la construcció d'un nou campanar.

El disseny del nou campanar ja havia estat encarregat l'any 1912 al famós arquitecte valencià Josep Maria Manuel Cortina i Pérez (València 1868-1950), arquitecte municipal de la ciutat de València entre 1894 i 1900, membre de nombre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles entre 1930 i 1950 i autor, entre d'altres, de la Casa dels Dracs (1901-1916) al carrer Sorní de València, el Xalet Giner-Cortina (1918-1919) a Torrent, o de l'ermita del Carme (1905) a Terol.

El disseny realitzat per l'arquitecte Cortina, lliurat un any després, consistia en una reconstrucció pràcticament total respecte a l'anterior torre de 1862, però tot mantenint una relació harmoniosa amb aquella. Així, es procedí al desmuntatge pedra a pedra de tot el cos de les campanes i de la cornisa de carreus que el separava del cos central (cornisa que fou reutilitzada per a construir l'actual bancada que voreja la part inferior del campanar i la nau de l'església); el realçament del cos central, tot mantenint l'estil anterior i afegint nous elements decoratius com les obertures neomudèjars i l'anella del rellotge, la construcció d'una nova cornisa més decorada; l'edificació del nou cos de les campanes, conservant l'estil de l'anterior (fins i tot recuperant els carreus dels pilastres de l'anterior) i la realització de la nova i singular coberta. D'aquesta manera, l'obra de Cortina, portada a terme entre 1915 i 1916, aconseguia integrar perfectament la construcció de 1860-1862, però dotant-la d'un estil completament diferent i personal.


La singular coberta del campanar de Fontanars dels Alforins, edificada imitant les tradicionals cúpules valencianes, amb rajols ceràmics amb decoració d'escates blanques i blaves, és en realitat, tècnicament parlant, una volta apuntada "de cantó de claustre". Aquesta volta està coronada per una esfera amb estrelles i una faixa amb els símbols zodiacals que representa l'univers, la qual, al seu torn, subjecta una gran veleta que marca els vents.

Fonts:

  • BORDERA I BORDERA, Tomàs F.; "1860: l'inici de la torre de l'església de Fontanars", al Llibre de Festes de Fontanars dels Alforins, 2010, pp. 33-38.
  • BORDERA I BORDERA, Tomàs F.; "1860-1862: la torre inicial del campanar", al Llibre de Festes de Fontanars dels Alforins, 2012, pp. 49-58.
  • BORDERA I BORDERA, Tomàs F.; ROSELLÓ JAUNZARÁS, Tomàs; BORDERA CALATAYUD, Josep A.; "1912-1916: el campanar de Fontanars del segle XX", al Llibre de Festes de Fontanars dels Alforins, 2013, pp. 60-69.
  • BORDERA I BORDERA, Tomàs F.; ROSELLÓ JAUNZARÁS, Tomàs; "El companar de Fontanars en l'obra de l'arquitecte Cortina", al Llibre de Festes de Fontanars dels Alforins, 2014, pp. 75-86