Festes de Moros i Cristians


El poble de Fontanars dels Alforins celebra les seues festes de Moros i Cristians des del 1866, quan els seus habitants decidiren fer una gran festa en agraïment a la seua patrona la Mare de Déu del Rosari per haver-los lliurat de la terrible epidèmia de còlera que afectà aquelles terres l'any anterior. Des d'aleshores la festa ha evolucionat molt però manté intacta la seua essència: durant uns dies tot el poble s'uneix per a gaudir junts de desfilades, música, pólvora, emoció i ambient.


El patronatge de la Mare de Déu del Rosari a les partides dels Alforins i al llogaret de Fontanars ja havia començat a estendre's durant la primera meitat del segle XIX. Durant les guerres napoleòniques, Vicenta Jordà, muller de Vicent Francés, va prometre que, si cap de les seus tres filles queia sota la barbàrie de les tropes franceses ocupants, donaria una imatge de la Mare de Déu del Rosari a l'església del seu poble. Així, una vegada passat el conflicte i amb les tres filles sanes i a estalvi, la nova figura arribava a Fontanars i la seua devoció s'estené ràpidament entre els seus pobladors, fins al punt de desplaçar els patrons tradicionals: Sant Miquel desaparegué de l'imaginari alforiner i Sant Antoni quedà rel·legat a un paper secundari.

Tan forta era aquesta devoció que, en 1865, quan la temuda epidèmia de còlera feia estralls a la veïna Ontinyent, els alforiners s'encomanaren a la Mare de Déu del Rosari per demanar-li que els lliurara del perill. Finalment, la pestilència deixà sols quatre difunts a les terres dels Alforins (front a les quasi 200 víctimes d'Ontinyent). Segurament el caràcter disseminat i aïllat de la població alforinera hi tingué molt a veure, però els seus habitants decidiren donar les gràcies a la seua patrona dedicant-li a l'any següent unes festes encara més grans que les que ja li celebraven anualment i que el 1865 havien estat suspeses a causa de l'epidèmia. La tradició diu que aquestes foren les primeres festes de Moros i Cristians de Fontanars dels Alforins.

Des d'aleshores les nostres festes han canviat molt: hi han actes que s'han esfumat amb el pas del temps i molts d'altres han aparegut i s'han consolidat. L'acte central de les festes és l'Entrada de Moros i Cristians, que actualment se celebra el dissabte comprés entre el 28 d'agost i el 3 de setembre. Un acte en el qual, les comparses d'ambdós bàndols i els seus respectius càrrecs desfilen orgullosament al llarg del carrer major amb les seues millors gales i acompanyats de música, balls i espectacle.

Des del dilluns anterior, s'estén tota una setmana ("la Setmana Gran") plena d'activitats culturals, esportives, gastronòmiques i lúdiques com sopars de germanor a la plaça, concurs de gatxamiga, volta de disfresses amb bicicleta, torneigs d'esports tradicionals (com de pilota valenciana, petanca o escampilla), volta de senderisme i ciclisme pel terme o altres espectacles culturals. Al final d'aquesta setmana, el divendres, és el torn de l'humor i la ironia amb la desfilada dels Alardos. Un acte que va ser iniciat ací l'any 1976 per la comparsa dels Pirates, al qual s'hi afegiren els Contrabandistes a l'any següent i que passà a formar part del programa oficial en 1978.

Després del dia de l'Entrada, el diumenge i el dilluns següents se celebra, respectivament, el Dia de les Comparses i el Dia de la Mare de Déu. Dos dies carregats d'actes amb desfilades, misses, traques, mascletada i castell de focs, les ambaixades (la Mora i la Cristiana, amb l'afegit de l'ambaixada humorística dels Estudiants), l'Ofrena de Flors i la processó a la Mare de Déu o el "Despojo" o Despullament, acte final de les festes i que representa la conversió de l'ambaixador musulmà al cristianisme. Finalment, el dimarts, Dia de l'Eixabegó, representa l'acomiadament de les festes.

A banda d'aquests dies centrals, la festa de Moros i Cristians s'allarga més enllà. El 14 d'agost se celebra tradicionalment la Presentació i el Pregó de les festes, amb la presentació dels càrrecs, discursos i concert de música festera. També, mig any després de les festes, el primer cap de setmana de març se celebra el Mig Any Fester, un dia de cercaviles i música per a celebrar que ja queda sols mig any per a les següents festes.
Entrada cristiana 2016
Entrada mora 2016
Desfilada dels Alards 2014
Despullament i final de festa 2013

Programa d'actes

(pot sofrir petits canvis d'un any a altre)

14 d'agost.

  • A les 12 hores. Volteig general de campanes.
  • A les 23:30 hores. Publicació i pregó de les festes patronals a la plaça.

15 d'agost

  • A les 12 hores. Volteig general de campanes.
  • A les 20 hores. Processó a la Mare de Déu del Carme. Participen dos representants de cada comparsa, vestits de gala.
  • A les 23 hores. Actuació del grup de danses "Dansadors de l'Alforí" a la plaça.

Dilluns

  • A les 22 hores. Concurs de Gatxamigues i sopar a la plaça amb animació musical.

Dimarts

  • A les 22:30 hores. Des de la plaça Verge del Rosari, volta ciclista amb disfresses. A continuació, activitat per a xiquets que varia cada any.

Dimecres

  • A les 7:30 hores. Volta amb bicicleta pel terme i volta a peu "Memorial Ismael Gandia" (la primera edició del qual fou en 2010).
  • A les 11 hores. Jocs per a tots els xiquets i xiquetes (les tradicionals "Cucanyes").
  • A les 19 hores. Es desenvoluparà el campionat de Pilota Valenciana.
  • A les 22 hores. Sopar baix-braç i animació musical.

Dijous

  • Per la nit, activitat cultural diferent cada any (teatres, monòlegs, actuacions musicals,...)

Divendres. DIA DELS ALARDS

  • A les 8 hores. Es desenvoluparà el Campionat d'Escampilla "Memorial Nelo Pons".
  • A les 11 hores. Fireta infantil.
  • A les 11 hores. Es desenvoluparà el Campionat de Petanca.
  • A les 24 hores. Entrada dels ALARDS. A continuació, revetla popular.

Dissabte. DIA DE L'ENTRADA

  • A les 13 hores. Volteig general de campanes i cercavila a càrrec de l'agrupació musical local.
  • A les 17 hores. Desfilada-salutació de les bandes de música que participaran en l'Entrada, des de la Creu fins a la Plaça Verge del Rosari, per l'avinguda Comte Salvatierra d'Àlava.
  • A les 18 hores. Regal dels capitans als festers.
  • A les 18.30 hores. Reunides totes les comparses a la Creu, donarà inici, presidida pels corresponents banderes, capitans i ambaixadors, l'ENTRADA de Moros i Cristians. En acabar, els capitans seran acompanyats als seus domicilis pels respectius bàndols.
  • A les 24 hores. Des del castell, començarà la típica Retreta (cercavila amb farolets). A continuació, revetla popular.

Diumenge. DIA DE LES COMPARSES

  • A les 8.30 hores. Volteig general de campanes i solemne Diana de les comparses amb les seues bandes de música, pels carrers de costum, acabant a la plaça. A continuació, missa de comparses.
  • A les 10 hores. Tradicional esmorzar a casa dels capitans.
  • A les 12 hores. Ambaixada dels Estudiants (l'últim any s'ha recuperat l'Ambaixada del Contrabando).
  • A les 13 hores. Cercavila amb comparses i bandes de música. En acabar, es dispararà una traca.
  • A les 17.45 hores. Es reuniran els dos exèrcits, amb capitans i bandes de música, a la plaça, des d'on eixiran cap a la creu. Començant des d'allí, tindrà lloc un renyit combat d'arcabusseria previ a l'Ambaixada entre els exèrcits cristià i moro.
  • A les 19 hores. En ocupar el bàndol cristià la fortalesa, s'enviarà per l'exèrcit moro una Ambaixada perquè el rendisca. En ser desatesa aquesta, es reprendrà el combat, del qual eixirà victoriós l'exèrcit moro, qui hissarà la seua bandera dalt del castell. En tocar l'alto al foc, els exèrcits i bandes de música acompanyaran els respectius capitans.
  • A les 21 hores. OFRENA DE FLORS a la Mare de Déu i processó del pa beneïts, presidida per autoritats locals, Comissió de Festes i Junta de Fàbrica.
  • A la 1:30. Espectacle pirotècnic. Els últims anys es venia celebrant un correfocs, encara que l'últim any s'ha recuperat la tradicional Cordà.
  • Durant la matinada se sol realitzar animació musical i torrada de germanor.

Dilluns. DIA DE LA MARE DE DÉU.

  • A les 7 hores. Simulacre de Combat al lloc habitual, fins entrar al poble, que acabarà sense cap resultat.
  • A les 8 hores. Despertà pels carrers del poble.
  • A les 9.15 hores. Tradicional esmorzar a casa dels capitans.
  • A les 11.15 hores. Desfilada del bàndol moro, cristià i autoritats fins l'església.
  • A les 11.30 hores. Missa solemne en honor a la Mare de Déu del Rosari, presidida per les autoritats locals, Junta de Fàbrica, Comissió de Festes i els respectius capitans, banderers i ambaixadors.
  • En finalitzar l'acte religiós, i a l'eixida del temple, s'obsequiarà els fidels i festers amb el pa beneït. Acte seguit, volteig de campanes.
  • A les 13.30 hores. Cercavila amb comparses i bandes de música.
  • A les 14 hores. Es dispararà la Mascletà.
  • A les 17.45 hores. Es reuniran els dos exèrcits, amb capitans i bandes de música, a la plaça, des d'on eixiran cap a la creu. Començant des d'allí, tindrà lloc un renyit combat d'arcabusseria previ a l'Ambaixada entre els exèrcits cristià i moro.
  • A les 19 hores. Els cristians dirigiran una Ambaixada convidant a la rendició a l'exèrcit moro, que serà rebutjada. Représ el combat, acabarà amb la reconquesta per part dels cristians de la fortalesa, en la qual col·locaran el seu penó. Acte seguit, el senyor retor, com és antic costum, obsequiarà tots els festers. Finalment, s'acompanyarà els capitans. 
  • A les 21 hores. Solemne processó a la nostra patrona la Mare de Déu del Rosari. En arribar la imatge junt al castell, tindrà lloc el tradicional Despullament, que significa la conversió dels infidels. Davant la Verge es realitzarà el nomenament dels nous capitans i banderers, als quals el senyor retor imposarà les respectives bandes. En finalitzar, es cantarà l'himne a la patrona. 
  • Com a final de festa, es dispararà un Castell de focs d'artifici. A continuació, seran acompanyats els nous capitans als domicilis respectius, els quals obsequiaran els festers.

Dimars. DIA DE L'EIXABEGÓ

  • A les 11 hores. A l'església parroquial se celebrarà una Missa en sufragi dels festers difunts, presidida per la Junta de Fàbrica, càrrecs i festers.
  • Tot seguit, amb la banda de música, la comitiva es desplaçarà fins el cementeri, on es resarà una pregària i es col·locaran flors en honor als festers difunts, així com també es dispararan salves d'arcabusseria.