La vall de Biar, situada al sud de la nostra Serra de l'Ombria (de la Solana per a ells), engloba els municipis de la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama i Biar, tot i que fins fa dos segles tot això havia pertanyut a la vila de Biar.
La vila de Biar es troba a l'extrem sud de la seua vall, enclavada al voltant d'un turó dominat pel seu imponent castell i envoltada de serres frondoses. Aquesta situació estratègica va convertir Biar en un bastió important ja des d'època musulmana: la fortificació, construïda pels almohades, data dels últims moments del domini islàmic (entre finals del segle XII i principis del XIII) i el topònim de Biar prové de l'àrab ("lloc d'aigües o pous").
 |
| Pati d'armes, muralles i torres del castell de Biar des de la seua Torre de l'Homenatge, amb la vila als seus peus i destacant el campanar i l'església de l'Assumpció. X.U.R. |
No obstant això, seria després de la conquesta cristiana quan Biar guanyaria un especial significat. El març de 1244 es va signar a les proximitats del castell d'Almisrà (al bell mig de la vall de Biar) un tractat (el tractat d'Almisrà) entre el rei Jaume I d'Aragó i l'infant Alfons de Castella (qui seria Alfons X el Savi) que establia la línia imaginària que va des de Biar, a l'interior, fins al barranc d'Aigües, a la costa, com el límit de les àrees d'influència d'ambdues corones.
Un any després les tropes de Jaume I cercaven Biar i passats cinc mesos de setge, l'alcaid del castell Musa Almoràvid rendia la plaça al rei cristià. La vila de Biar passava a convertir-se l'any 1245 en el límit sud-oest del regne de València, context que a penes canviaria amb la incorporació de les terres del sud a partir del segle XIV: la castellana fortalesa de Villena continuava amenaçadora des de l'oest. Aquesta situació implicaria la vila de Biar en els conflictes que enfrontaren les corones de Castella i Aragó durant els segles medievals i finalment li valdria la concessió del seu conegut lema "Claudo et aperio regnum" ("obric i tanque el regne").
PRINCIPALS MONUMENTS.
EL CASTELL DE BIAR
 |
| La vila i el castell de Biar des del Santuari. X.U.R. |
 |
| Cúpula o volta de creueria almohade del castell de Biar, caracteritzada pels seus nervis que s'entrecreuen sense arribar al centre, que queda buit, sense clau, i ocupat per una petita cúpula. X.U.R. |
ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ
L'església de la Mare de Déu de l'Assumpció fou construïda entre els segles XV i XVI, amb modificacions posteriors durant el segle XVII, per la qual cosa combina en un únic monument els arts gòtic, renaixentista i barroc: l'església presenta l'estructura pròpia del gòtic de conquesta, amb una única nau coberta amb volta de creueria i capelles entre els contraforts; la Capella de la Comunió presenta una decoració exuberant a base de guix i frescos pròpia del barroc valencià; mentre que la portada constitueix un dels elements més destacats del Renaixement al País Valencià.
ALTRES MONUMENTS
 |
| L'aqüeducte ojival de Biar, situat al Barranc dels Molins, amb el castell al fons. Les panoràmiques des d'ací, especialment al mes de febrer (amb els ametlers en flor) són immillorables. X.U.R. |
A Biar també podràs gaudir d'altres monuments històrics, entre els quals podem destacar:
- Les restes que es conserven de l'antiga muralla que envoltava la vila, com els portals medievals de Sant Roc o de Jesús, o la Torreta.
- El gran nombre d'ermites (dels Sants de la Pedra, de Santa Llúcia, de Sant Ramon i el Roser, de Sant Roc...), l'ubicació de les quals es correspon, segons la tradició, amb els campaments que Jaume I alçà en 1245 per a mantenir el setge de la plaça. Es tracta de petits edificis realitzats amb un senzill estil gòtic de conquesta que resumen un encant especial.
- Un aqüeducte medieval del segle XV, amb arcs ojivals i de mig punt, que servia per a regar les hortes del voltant i des del qual es pot apreciar una de les millors vistes de la vila.
- El Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, dels segles XVIII i XIX, on es venera la imatge de la patrona de la localitat.
- El Museu Etnogràfic de Biar, on trobem una gran quantitat d'objectes propis de la vida quotidiana de biaruts i biarudes de temps passats.
FESTES I TRADICIONS
El poble de Biar, a banda de la gran quantitat de patrimoni que conserva, també pot presumir d'una important riquesa pel que respecta a festes i tradicions immemorials, de les quals les més importants són:
 |
| El rei Pàixaro al seu pas per l'arc de Sant Roc. X.U.R. |
 |
| La Mahoma de Biar. X.U.R. |
- En gener, per la festa de Sant Antoni, Biar acull l'emblemàtica figura del Rei Pàixaro, que recorre el poble enmig de fogueres, balls ancestrals i subhastes...
- Entre el 10 i el 13 de maig, Biar viu les seues festes majors, les festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Gràcia, de la qual destaca, per la seua singularitat, l'efígie de la Mahoma i el Ball dels Espies.
- Al llarg de tot l'estiu, per la festivitat dels sants a què estan dedicades cadascuna de les ermites, se celebren les festetes d'estiu, amb balls, carreres i proves tradicionals.
- Finalment, al setembre, la festeta de setembre tanca el cicle festiu amb diferents actes en honor a la patrona del poble.
NATURALESA: RUTES I SENDERISME
 |
| Vista de Biar, amb el Reconco al fons, des de la Via Verda del Xitxarra. X.U.R. |
A pesar de tot el que portem dit, Biar no és solament patrimoni i cultura. La seua posició estratègica, oberta al nord-oest cap a la vall homònima, farcida d'ametlers i oliveres, i tancada pel sud-est per les serres de Fontanelles, Reconco, el Frare o Penya Tallada... totalment cobertes pel típic pinar mediterrani, obri un ventall inabarcable per als amants de la naturalesa. A banda dels encants de discórrer aleatòriament per camins i sendes, per a la vall o la muntanya, Biar disposa d'una xarxa de senders senyalitzats que permet al senderista recórrer els seus punts més destacats.
 |
| Vista de la vila de Biar i tota la seua vall des de la Serra del Frare. X.U.R. |
- PR-CV 155, per la Serra del Frare. Es tracta d'un sender homologat catalogat com a petit recorregut, amb una ruta circular de quasi 14 km, de dificultat mitjana. Amb el seu inici i final al Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, ens permetrà ascendir fins al cim de la Serra del Frare o de la Penya Tallàda (1.044 m) i visitar punts emblemàtics com la Font del Destallador o la Cova Roja. Per a més informació i recorregut de la ruta pots descarregar-te el futllet del sender o la web oficial de la FEMECV.
- Itinerari botànic per la Serra del Frare. Es tracta d'un sender realitzat per l'Associació Naturalista Reconco de Biar, que presenta tres itineraris amb diferents distàncies i dificultats, amb diversos cartells explicatius destinats a conèixer millor la flora característica del territori. Per a més informació i recorregut dels distints itineraris, pots descargar-te el futller de l'itinerari.
- PR-CV 55, per la Serra de la Fontanella. Es tracta d'un sender homologat catalogat com a petit recorregut, amb una ruta circular de poc més de 20 km, de dificultat alta. De la mateixa forma que el PR-CV 155, aquest sender tambe partix del Santuari, però aquest cas ens portarà per distints paratges de la Serra del Reconco (Fontalbres) i de la Serra de Fontanelles, com les fonts de Soriano i del Xorro, la Cova Negra o las Lomas de Jara. Per a més informació i recorregut de la ruta pots descarregar-te el futllet del sender o la web oficial de la FEMECV.
- Sender botànic del Reconco de Biar. Es tracta d'una ruta preparada pel Centre Excursionista de Biar, complementària al PR-CV 55, que ens permet recórrer el tram més elevat de la Serra del Reconco al llarg de la Microreserva de Flora del Reconco, la qual cosa ens permetrà conèixer la gran diversitat de flora endèmica de la zona i, a més, gaudir de les immillorables vistes paisatgístiques des del punt més alt del terme de Biar. Per a més informació i recorregut del sender, pots descargar-te el futller de l'itinerari.
- Via Verda del Xitxarra. Ferrocarriles Villena-Alcoy-Yecla (més coneguda com "el tren Xitxarra") va ser una companyia de ferrocarrils de via estreta que va operar entre 1884 i 1969 i que enllaçava la regió de Múrcia amb Alcoi i, d'allí, amb la costa mediterrània a Gandia. Aquest ferrocarril va desaparèixer fa dècades, però el recorregut de les seues vies s'ha convertit en un sender habilitat per a caminants i ciclistes. El tram que ens interessa (Via Verda del Xitxarra 2) inicia el seu camí al Santuari de las Virtudes de Villena i arriba fins a Biar i d'aquest destaca especialment el viaducte que salvava el riu Vinalopó entre els termes de la Canyada i Biar i que va ser recuperat l'any 2004. Per a més informació i recorregut de la via verda, pots accedir a la web oficial de Vías Verdes o descargar-te el document informatiu o el futllet de les Vies Verdes de la Comunitat Valenciana.
Pont de Ferro, reedificat el 2004, crueuaeuant el riu Vinalopó a la via verda del Xitxarra, amb el castell de Biar i el Reconco al fons. X.U.R. - PR-CV 383 o "Camí de Xàtiva". Es tracta d'un sender homologat catalogat com a petit recorregut, amb un itinerari lineal de poc més de 15 km que discorre pel camí històric medieval que comunicava la ciutat de Xàtiva amb la vila de Biar. No obstant això, el sender senyalitzat únicament abarca el tram situat entre Biar (partit del portal de Sant Roc) i l'Alt de la Creueta de Biar (desapareguda), ja al terme d'Ontinyent. L'atractiu d'aquesta ruta resideix, a banda del simbolisme de transitar per un camí ancestral, en el fet de recórrer tota la vall de Biar de sud a nord. Per a més informació del recorregut, pots accedir a la web oficial de la FEMECV.
- PR-CV 35. Es tracta d'un sender homologat catalogat com a petit recorregut, amb un itinerari lineal de 34 km que enllaça les localitats de Banyeres de Mariola, Biar i Elda. El camí de Banyeres a Biar es realitza a través de la Serra de Fontanelles, mentre que de Biar a Elda travessa la serra del Frare i de Peñarrubia (Villena) per a encarar la vall del Vinalopó. Per a més informació del recorregut, pots accedir a la web oficial de la FEMECV.
MÉS INFORMACIÓ
Finalment, si voleu conèixer més informació sobre el que vos pot oferir el poble de Biar, així com la seua oferta gastronòmica i d'allotjament, sols vos queda accedir a la pàgina oficial de turisme de l'Ajuntament de Biar (http://turismobiar.com).
